literatura universal

Diferents significacions de "La metamorfosi" En La metamorfosi hi ha una polifonia temàtica que permet diferents significacions no excloents: 1)  Kafka com a treballador: Fa referència a la societat, és a dir, com un individu intel·ligent se sent imponent davant del poder. 2) Kafka com a fill i germà: Fa referència a la relació de Kafka amb els seus pares. Però segons Nabókov, rebutja tota influència d'un insecte, i destaca la culpabilitat que sent Kafka al tindre inutilitat amb el pare. 3) Kafka com a ser humà: Té un sentit de soletat, Kafka volia representar el ser humà com un ser inútil destinat a morir, a mésde com se sent el escriptor en la seva vida. En el llibre fa referència amb l'insecte amb la vida, i amb les pomes que té clavades a l'esquena. 4) Kafka com a escriptor : Narra la història d'una persona que se transforma en  escriptor, per exemple, Samsa es converteix en un insecte però amb certa normalitat, sense horroritzar-se i afrontant...

Resum de  "La Metamorfosi" En el primer capítol, kafka fa una introducció del llibre dient que es desperta com un insecte. El protagonista és Geore, un treballador de una fàbrica que manté a la seua família amb el seu diners. Al despertar un dia, de matí es troba com un insecte, el primer que intenta fer es moure's, però no va poder alçar-se, quan l'aconsegueix li dona una sorpresa el seu encarregat, aleshores George va corrent cap a la seua habitació i es troba amb els pares, el seu pare li obliga a tancar-se a la habitació. Després,  George és abandonat per la sua família, però manté una petita relació amb la germana, Grete, que li dóna de menjar, però aquesta rebutja el cos de Gregor. El pare, comença a odiar-lo, però las germana i la mare encar tenen una mica de pietat, ja que eren de la mateixa família. En una neteja, la mare i la germana li retiren tots els mobles de la habitació, perquè van descobrir que la seva afició era moure's corrents. Açó pro...

portada de la primera edició de la metamorfosi portada de la primera edició de la metamorfosi LA METAMORFOSI El 1912, entre novembre i desembre, per ser més exactes,   escriu  Die Verwandlung,  això és,  La Transformació  i no pas  La metamorfosi. L'alemany coneix totes dues paraules: " Metamorphose"  −paraula d'origen grec usada per parlar de les transformacions fabuloses, mítiques, de l'estil de   les d'Ovidi− i  "Verwandlung" , una transformació entesa en el   sentit de transmutació, de canvi d'aspecte. Tanmateix, van ser els nord-americans, els primers traductors del   relat, els que van "inventar" el títol que havia de fer una gran   fortuna. Per això, sempre s'ha conegut aquest conte per  La    Metamorfosi , de la qual cosa es lamentava Borges en un article de 1983, en ocasió del centenari del naixement de l'escriptor:  

L'esquela mortuòria de Kafka j Contestant la cèlebre frase de Sthendal, diu de la literatura:  "la literatura és un mirall que camina a la vora de l'autor, però que en lloc de reflectir tot el que li passa, avança en el seu temps" . La seua literatura, com confessa a Gustav Janouch, és un mirall que distorsiona no pas per crear una il·lusió òptica, sinó per oferir una idea exacta de les característiques de la realitat. Sent una passió furibunda per l'escriptura. L'escriptura és en ell catarsi, purificació, expurgació de la culpabilitat. El tema de la culpabilitat inexplicable, la culpabilitat patològica que senten els jueus, és tractat a  El procés . I Kafka sent aquesta culpabilitat patològica que senten els jueus, però també es tracta d'una culpa que en el seu cas es suma a la por i a la inseguretat. Aquesta culpa primigènia, la por i la inseguretat eren inspirades pel mateix pare, com diu en altre...

Max Brod   En efecte, Brod no només no va complir els seus desitjos  sinó que, a més, va publicar la seua obra, la qual cosa podria veure's com una doble traïció: ell demanava destrucció, final i mort i l'amic li oferia difusió, començament, vida. També podríem plantejar-nos l'abast d'una decisió d'aquestes característiques, la veritat que pot subjaure en una afirmació com aquesta. Entraríem, però, en el llarg i escabrós tema de si els escriptors escriuen per a ells mateixos, sense tenir necessitat de publicar les seves obres (de fet, Kafka no va publicar ni  El procés  ni  El castell ) o, per contra, senten l'impudorós desig de ser contemplats, coneguts, desxifrats i estimats pel públic lector. En qualsevol cas, podem regraciar-nos en aquesta traïció, perquè gràcies a ella avui ens ha arribat l'obra d'aquest escriptor genial. I, en darrer terme, sempre podem posar en qüestió la veritat que s'amaga darrere de la seua última volunta...

Sanatori de Matliary (1920-1921)   Entre 1901 i 1906 estudia dret a la universitat alemanya i acabats els seus estudis va començar a treballar en una companyia d'assegurances que encara avui existeix i n'hi ha una sucursal al Passeig de Gràcia de Barcelona, Assecurazioni Generali .  El 1919 agafa una tuberculosi de la qual acabarà morint el 1924. La tuberculosi l'acompanyarà tota la seua vida i, de fet, pensava que la malaltia que patia als pulmons només era la malaltia espiritual que s'havia desbordat.

  Franz Kafka, familia   Germanes de Kafka, Valli, Elli i Ottla. Pare de Kafka, Hermann Kafka. Mare de Kafka, Julie Kafka.

Franz Kafka curiositats                        BIOGRAFIA Naix a Praga el 1883, en el si d'una família de comerciants jueus que tenien una botiga de vetes i fils. El nom de la botiga era  kavka,  que en txec vol dir "gralla", animal sinistre, misteriós, solitari... Una mica gairebé com ell −no deixa de ser significatiu que en el seu diari les idees més obsessivament repetides siguen: suïcidi, soledat, silenci i escriptura−, que se sentia molt orgullós de dur com a nom el nom propi d'un animal d'aquestes característiques.  

Rimbaud i Verlaine La història comença amb Verlaine, un home casat amb un fill de camí, fins que un dia varebre una carta on hi havia un poema escrit per un jove, Rimbaud. la carta va ser rebuda amb la fi de que Verlaine donara la seva opinió. Verlaine va continuant rebent cartes fins que le invità a París. Rimbaud i Verlaine van començar uan relació tormentosa, on els principals protagonistes eren l'alcoho i la violència, la felicitat va durar poc, aleshores en una disputa Verlaine se'n va  Bèlgica. Estant separats s'escrivien cartes suïcides, és quan Rimbaud  viatja a Bèlgica i rep un dispar a la mà i Verlaine va anar a la presó dos anys. Finalment en 1891 Rimbaud va morir d'un càncer

EL FINAL DE LA JORNADA   Sota una llum esgrogueïda corre, balla i es mou sense raó la Vida, obscena i cridanera. Així, bon punt a l'horitzó s'alça la nit voluptuosa apaivagant-ho tot, la fam també, bandint-ho tot, també l'oprobi, diu el Poeta: "Ara, per fi! El meu esperit, com els meus ossos, invoca fervorosament repòs; amb somnis fúnebres al cor m'estiraré de cara enlaire i em cobriré amb el cortinatge vostre, oh refrescants tenebres!". ESTROFA 1 Aquesta estrofa fa una representació de la vida, com si visquera sense pensar de què tot té una fi. ESTROFA 2 L'autor ve la mort, perquè la nit acaba amb tot i fa una comparació. ESTROFA 3 Representa la mort, està cansat de viure i vol repós. Ell desitja coses fúnebres. ESTROFA 4 Es rebut en l'infern i torna a desitjar el final de la jornada.

Importància de Baudelaire en la poesia moderna Baudelaire és el poeta més important de mediats del segle XIX. Inocia una nova concepció del misstage poètic. La seua formació catòlica i els seus viatges a llocs exòtics van determinar en gran manera el seu món poètic. Apareix un nou replantejament estètic de la Bellesa i un particular context temàtic (el tedi, la Bellesa, la mort, la dona, l'embriaguesa, el viatge, etc.) ; que es val de noves tècniques d'expressió i que se centra en l'experiència de la vida urbana contemporània . Per això, es considera Baudelaire, punt de partida de la modernitat literària, iniciador de la poesia moderna i impulsor dels simbolistes i els maleïts. Baudelaire es caracteritza per varies característiques: 1) La insatisfacció davant dels moviments literaris precedents li porta a la superació del romanticisme: Conserva la reivindicació de la centralitat còsmica de l'home, convertit en font i mesura del coneixement, de l...