EL FINAL DE LA JORNADA

EL FINAL DE LA JORNADA


 Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó

s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!

El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor

m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".




ESTROFA 1

Aquesta estrofa fa una representació de la vida, com si visquera sense pensar de què tot té una fi.


ESTROFA 2

L'autor ve la mort, perquè la nit acaba amb tot i fa una comparació.




ESTROFA 3


Representa la mort, està cansat de viure i vol repós. Ell desitja coses fúnebres.


ESTROFA 4


Es rebut en l'infern i torna a desitjar el final de la jornada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

exmples d'estil indirecte lliure

Resum de kafka,

Charles Baudelaire "Embriageu-vos"