EL FINAL DE LA JORNADA
EL FINAL DE LA JORNADA
Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó
s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!
El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor
m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".
ESTROFA 1
Aquesta estrofa fa una representació de la vida, com si visquera sense pensar de què tot té una fi.
ESTROFA 2
L'autor ve la mort, perquè la nit acaba amb tot i fa una comparació.
ESTROFA 3
Representa la mort, està cansat de viure i vol repós. Ell desitja coses fúnebres.
ESTROFA 4
Es rebut en l'infern i torna a desitjar el final de la jornada.
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó
s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!
El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor
m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".
ESTROFA 1
Aquesta estrofa fa una representació de la vida, com si visquera sense pensar de què tot té una fi.
ESTROFA 2
L'autor ve la mort, perquè la nit acaba amb tot i fa una comparació.
ESTROFA 3
Representa la mort, està cansat de viure i vol repós. Ell desitja coses fúnebres.
ESTROFA 4
Es rebut en l'infern i torna a desitjar el final de la jornada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada