literatura universal

Spleen Pluviós, irat amb la ciutat sencera, de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós als pàl·lids habitants de les tombes veïnes i va sembrant la mort en tot raval ombrós. El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra agita sense treva el cos magre i ronyós; el cor d'un vell poeta per canonades erra amb la cansada veu d'un geni fredorós. Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja acompanya amb falset el pèndol refredat, mentre en un joc igual com flaires putrefactes, llegat antic, fatal, de vella hidròpica, la sota de cors, bella, i la reina de piques, xerren sinistrament dels seus amors difunts. ESTROFA 1 Interpreta el seus sentimentrs, i intenta que els altres etiguen igual que ell. ESTROFA 2 Es situa en la seva cambra, esta afectat per la malaltia que sofreix, que podia ser física o moral o espiritual. ESTROFA 3 Representa la soletat, le tió fumeja, i que pr...

Claus poètiques de "Les flors del mal" Baudelaire se centra principalment en la bellesa, què, per a ell és com una búsqueda de l'ideal, perfecció, art i d'amor. El llibre de Les flors del mal en un principi va escandalitzar a la societat del moment, perquè la propensió a les profunditats diabòliques i la consciència del mal són les condicions sense les quals el ser no pot convertir-se en artista. En la poesia de Baudelaire és comú la correspondència com a dualidat de les forçes materials i espirituals, que condueix cap a dos camis; el del mal i el del bé. L'estructura poètica i la dona també compartien aquesta concepció dual.

El Verí El vi pot revestir la més bruta cofurna          amb luxe prodigiós, i fa sorgir més d'un pòrtic de faula          amb l'or del vapor roig que té, igual que un sol que es pon en cel ennuvolat. L'opi engrandeix allò que no té límits,          allarga l'infinit, aprofundeix el temps, furga la voluptat          i emplena els cors de plaers negres i ensopits, enllà de llur capacitat. Però res d'això no val aquest verí que vessen          els ulls que tens, de color verd, llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...          Van els meus somnis, en corrua, a sadollar-se en aquests gorgs amargs. Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi          de la saliva teva...

El Gat Vine, gatet, al meu pit amorós          —les urpes, a l'amagatall—  i deixa'm submergir-me en els teus ulls,                barreja d'àgata i metall. Quan amb els dits t'acaricio ben a pler          el cap i el llom flexible, i quan la mà va i s'embriaga de plaer          palpant-te el cos elèctric, veig la figura de l'esposa. El seu esguard,          com ho és el teu, amable bèstia, profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.          I, des dels peus fins a la testa,  neda un airet subtil i un perillós perfum          tot al voltant del seu cos bru.            Identifiqueu dos versos que facen referènc...

 El vampir Tu, que has entrat com una daga dins el meu cor queixós; tu, forta com una armada de dimonis vas venir, boja, engalanada, a convertir en jaç i domini         el meu esperit humiliat; —infame ser que em té lligat com el forçat a la cadena, i al joc el jugador obstinat, a la botella l'embriac, i a la carronya la vermina, —sigues per sempre maleïda! Al ràpid glavi li he pregat de conquerir la llibertat, i he dit al perfidiós verí: salva'm de la roïndat. Ai las! Verí i espasa m'han menyspreat i han dit: «No escau que siguis redimit del pèrfid esclavatge, ruc! —Si el nostre esforç t'alliberés d'aquest poder, el teus petons darien vida, altra vegada, al teu vampir!». ESTROFA 1 Ella ha entrat en el seu penmsament, i diu que és c om una daga per què est à depressiu  i no la pot conquerir. ESTROFA 2 D iu que està enamorat d'ella i que n o pot escapar, com una pres en una presó. ESTROFA 3 Baudelaire pa...

Una Carronya   Recorda aquella cosa que vam veure, ànima meva,          un bell matí, a l'estiu tan dolç: tombant per un camí, una carronya infame           damunt un parament de rocs, les cames ben enlaire, com una dona lúbrica          i ardent, suant el seu verí, obria, de manera indiferent i cínica,          el ventre ple d'exhalacions. Brillava el sol damunt d'aquella putrescència          com si volgués coure-la al punt, i retornar amb escreix a la Natura immensa          tot el que havia creat junt; i contemplava el cel la carcassa superba          com una flor que s'expandís. Feia tanta pudor que sobre l'herba          et va sem...

El perfum exòtic Si ensumo la fragància d'aquest teu pit que crema, els ulls tancats, un vespre càlid de tardor, veig desfilar davant de mi ribes felices, fulgents pels raigs d'un sol invariable; una illa peresosa on la natura dóna arbres mai vistos i saborosos fruits; homes de cossos prims, però vigorosos,                         i dones que sorprenen pel seu esguard sincer. Guiat per l'olor teva a climes agradables, veig un port carregat de veles i de pals encara fatigats per l'onada marina, mentre el perfum dels tamarindes verds, que circula per l'aire eixamplant-me els narius, se'm confon dins el cor amb cants de mariners. ESTROFA 3 Baudelaire compara el plaer d'estar amb aquesta dona amb la seua olor.Quan està amb ella s'imagina una magnifica sensació d'ell estant en el port amb les veles i els pals fatigats de la marina.E...

L'himne de la bellesa   ¿Véns de l'abisme o d'un cel insondable, Bellesa? El teu esguard, que és demoníac i diví, vessa confusament el crim i el benefici, i és per això que se t'assembla el vi. Portes en la mirada l'aurora i el crepuscle; escampes perfums com la tempesta al vespre; són filtre els teus petons i una àmfora la boca, que fan covard l'heroi i coratjós el nen. ¿Surts de l'abisme negre o véns dels astres? El Destí, captivat, com un gos t'estalona; sembres a l'atzar la joia i els desastres, i ho senyoreges tot i no respons de res. Camines sobre els morts, Bellesa, fent-ne mofa; l'Horror no t'és la menys preuada de les joies, i el Crim, com el penjoll que més t'estimes, dansa amorosament sobre el teu ventre altiu. L'insecte enlluernat vola vers tu, candela; crepita, crema i diu: «Oh flama beneïda!». Inclinat en l'amada, l'enamorat panteixa igual que un moribund acariciant la tomba. ¿Què hi fa, si véns del cel o de l...

Les flors del mas, l'ideal   No seran mai, aquestes noies de vinyeta, productes espatllats d'un segle decadent, els peus amb borseguins, els dits amb castanyetes, les que satisfaran un cor com el que tinc.  En aquest paràgraf el poeta compta cóm és  el seu ideal de bellesa deixant enrere les altres dones. Deixo per a Gavarni, poeta de clorosis,     l'estol xiuxiuejant de nenes de l'hospici, perquè no sé trobar, entre les flors marcides, cap rosa que s'assembli al meu roig ideal. En aquest compara a les xiques de la època amb les roses,  però que no aconsegueix trobar el seu ideal de bellesa. El que busca aquest cor, profund com un abisme, sou vós, Lady Macbeth, amb la tirada al crim, un somni d'Èsquil nascut en la tempesta;  Ací diu que les altres dones no li staesfacen res,    el seu prototip diu que vol a una dona del seu ideal, forta,  ambiciosa i dominant, com Lady Macbeth . o...

Les Flors del Mal   La meva joventut va ser només una tempesta fosca travessada, aquí i allà, per lluminosos sols; la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa, que el meu jardí és desert de fruits assaonats. Vegeu com m'ha arribat una tardor d'idees i em cal utilitzar la pala i el rasclet per esplanar de nou les terres inundades on l'aigua hi ha fet solcs tan grans com un fossar. Qui sap si les flors noves que somnio veuran en aquest sòl, rentat com una platja, el místic aliment que els donarà puixança. —Dolor, dolor! Devora el Temps la vida i l'Enemic obscur que ens consumeix el cor creix i es fa fort amb la sang que s'hi escapa.   Aquest poema tracta sobre el pas del temps, que, per a l'autor del poeta, que ja és vell, la vida se li passa molt ràpit, i en el poema expressa com és sent, dient que enyora la seva joventud i que en una tardor s'enrecorda de tot el que ha vivit, en conclusió, està deprimit