El Gat




El Gat
Resultat d'imatges de el gat boudelaire

Vine, gatet, al meu pit amorós
         —les urpes, a l'amagatall— 
i deixa'm submergir-me en els teus ulls,
               barreja d'àgata i metall.

Quan amb els dits t'acaricio ben a pler
         el cap i el llom flexible,
i quan la mà va i s'embriaga de plaer
         palpant-te el cos elèctric,

veig la figura de l'esposa. El seu esguard,
         com ho és el teu, amable bèstia,
profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.

         I, des dels peus fins a la testa, 
neda un airet subtil i un perillós perfum
         tot al voltant del seu cos bru.  

 

      Identifiqueu dos versos que facen referència a Jeanne Duval. [Baudelaire va anomenar "ma femme" la mulata Jeanne Duval des de 1850, encara que no s'hi va arribar a casar mai.] Fan tots referència a la dona menys el primer.
Es tracta d'un sonet on alternen decasíl·labs i octosíl·labs. També s'hi contraposen elements positius i negatius que suggereixen la comparació entre el gat i la dona. Sabríeu trobar-los?


ESTROFA PRIMERA

 Aquesta estrofa l'autor agarra la estructura de la dona sensual, idealitzant en ell el pit, els ulls, i coses negatives el metall.


ESTROFA SEGONA

Compara el gat amb la dona, quan acaricia al gat li recorda a la dona.


ESTROFA TERCERA

Fa referencia a la seva esposa, a la mirada, que és profunda i freda, és una mirada que pot tallar.


ESTROFA QUARTA

En aquesta torna a comparar el gat amb la dona, des dels peus fins a la tasta i un perillós perfum, parlant sobre la seua pell negra i suau.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

exmples d'estil indirecte lliure

Exemples d'estil indirecte lliure Tenim com a exemple la segona part del capítol 10 de Madame Bovary -Narrador omniscient: És aquell narrador que sap tot sobre el personatge, el que pensa, el que vol... Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros.  Tenim algunes frases subratllades, en aquest cas es pot tractar d'una metèfora o una comparació quan parla de les gallines  -Estil indirecte lliure: És la reproducció d'un diàleg o dirscurs dit per una persona de manera que aparegui integrat dins del text. S'utilitza per citar les para...
Més informació

Resum de kafka,

Imatge
Resum de  "La Metamorfosi" En el primer capítol, kafka fa una introducció del llibre dient que es desperta com un insecte. El protagonista és Geore, un treballador de una fàbrica que manté a la seua família amb el seu diners. Al despertar un dia, de matí es troba com un insecte, el primer que intenta fer es moure's, però no va poder alçar-se, quan l'aconsegueix li dona una sorpresa el seu encarregat, aleshores George va corrent cap a la seua habitació i es troba amb els pares, el seu pare li obliga a tancar-se a la habitació. Després,  George és abandonat per la sua família, però manté una petita relació amb la germana, Grete, que li dóna de menjar, però aquesta rebutja el cos de Gregor. El pare, comença a odiar-lo, però las germana i la mare encar tenen una mica de pietat, ja que eren de la mateixa família. En una neteja, la mare i la germana li retiren tots els mobles de la habitació, perquè van descobrir que la seva afició era moure's corrents. Açó pro...
Més informació

Charles Baudelaire "Embriageu-vos"

Charles Baudelaire "Embriageu-vos" Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".       ...
Més informació