El Verí

El Verí

El vi pot revestir la més bruta cofurna
         amb luxe prodigiós,
i fa sorgir més d'un pòrtic de faula
         amb l'or del vapor roig que té,
igual que un sol que es pon en cel ennuvolat.

L'opi engrandeix allò que no té límits,
         allarga l'infinit,
aprofundeix el temps, furga la voluptat
         i emplena els cors de plaers
negres i ensopits, enllà de llur capacitat.

Però res d'això no val aquest verí que vessen
         els ulls que tens, de color verd,
llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...
         Van els meus somnis, en corrua,
a sadollar-se en aquests gorgs amargs.

Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi
         de la saliva teva, que mossega
i duu a l'oblit una ànima innocent,
         i, arrossegada pel vertigen,
la fa rodar, esvanida, fins a les ribes de la mort! 


ESTROFA 1

L'autor compara el vi amb una beguda celesrial, que por "revestir", perarar l'habitació més bruta i fosca, i compara la obscuritat amb la luminositat roja de la vida (del vi).

ESTROFA 2

El amor es un veri igual que el opi, que et fa feliç i te'n oblides dels problemes.
 

ESTROFA 3

En aquesta estrofa fa una comparació de les drogues que compra anteriorment amb els mateixos efectes que fan aquestes al mirar a una dona. Els seus ulls de la seva enamorada tenen més força que les drogues.

ESTROFA 4

Compara el vi amb els seus besos, que són molt més forts que tot l'anteriorment mencionat.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

exmples d'estil indirecte lliure

Exemples d'estil indirecte lliure Tenim com a exemple la segona part del capítol 10 de Madame Bovary -Narrador omniscient: És aquell narrador que sap tot sobre el personatge, el que pensa, el que vol... Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros.  Tenim algunes frases subratllades, en aquest cas es pot tractar d'una metèfora o una comparació quan parla de les gallines  -Estil indirecte lliure: És la reproducció d'un diàleg o dirscurs dit per una persona de manera que aparegui integrat dins del text. S'utilitza per citar les para...
Més informació

Resum de kafka,

Imatge
Resum de  "La Metamorfosi" En el primer capítol, kafka fa una introducció del llibre dient que es desperta com un insecte. El protagonista és Geore, un treballador de una fàbrica que manté a la seua família amb el seu diners. Al despertar un dia, de matí es troba com un insecte, el primer que intenta fer es moure's, però no va poder alçar-se, quan l'aconsegueix li dona una sorpresa el seu encarregat, aleshores George va corrent cap a la seua habitació i es troba amb els pares, el seu pare li obliga a tancar-se a la habitació. Després,  George és abandonat per la sua família, però manté una petita relació amb la germana, Grete, que li dóna de menjar, però aquesta rebutja el cos de Gregor. El pare, comença a odiar-lo, però las germana i la mare encar tenen una mica de pietat, ja que eren de la mateixa família. En una neteja, la mare i la germana li retiren tots els mobles de la habitació, perquè van descobrir que la seva afició era moure's corrents. Açó pro...
Més informació

Charles Baudelaire "Embriageu-vos"

Charles Baudelaire "Embriageu-vos" Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".       ...
Més informació