exmples d'estil indirecte lliure

Exemples d'estil indirecte lliure

Tenim com a exemple la segona part del capítol 10 de Madame Bovary

-Narrador omniscient: És aquell narrador que sap tot sobre el personatge, el que pensa, el que vol...

Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros.

 Tenim algunes frases subratllades, en aquest cas es pot tractar d'una metèfora o una comparació quan parla de les gallines



 -Estil indirecte lliure:És la reproducció d'un diàleg o dirscurs dit per una persona de manera que aparegui integrat dins del text. S'utilitza per citar les paraules d'altre o pròpies en un moment diferent al de la seua enunciació.


Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant... Sota la seva finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or. Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res! Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.


De figures retòriques trobem una enumeració en la part més oscura.





Comentaris

  1. Sebastià2 de març del 2018, a les 5:47

    Ei, recorda que has de llegir "Madame Bovary"!
    Bones festes.

    ResponElimina
  2. Iacobus26 d’octubre del 2019, a les 7:26

    Bon exemple de discurs indirecte lliure. M'ha vingut molt bé per a estudiar. Però recorda que "oscur" (o "oscura") no existix en català, sinó que es tracta d'un castellanisme. La paraula correcta seria fosc (o fosca). També es podria dir obscur (o obscura), encara que personalment em pareix més estètic usar el terme foscor.

    Salutacions ;)

    ResponElimina
  3. kikobuixarri1620 de maig del 2021, a les 9:04

    m'ha enacantat

    ResponElimina
  4. Caaca20 de maig del 2021, a les 9:05

    una caqueta

    ResponElimina
  5. Caaca20 de maig del 2021, a les 9:05

    una caqueta

    ResponElimina
  6. kikobuixarri1620 de maig del 2021, a les 9:05

    dos

    ResponElimina
  7. Anònim4 de juny del 2021, a les 10:25

    tres?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resum de kafka,

Imatge
Resum de  "La Metamorfosi" En el primer capítol, kafka fa una introducció del llibre dient que es desperta com un insecte. El protagonista és Geore, un treballador de una fàbrica que manté a la seua família amb el seu diners. Al despertar un dia, de matí es troba com un insecte, el primer que intenta fer es moure's, però no va poder alçar-se, quan l'aconsegueix li dona una sorpresa el seu encarregat, aleshores George va corrent cap a la seua habitació i es troba amb els pares, el seu pare li obliga a tancar-se a la habitació. Després,  George és abandonat per la sua família, però manté una petita relació amb la germana, Grete, que li dóna de menjar, però aquesta rebutja el cos de Gregor. El pare, comença a odiar-lo, però las germana i la mare encar tenen una mica de pietat, ja que eren de la mateixa família. En una neteja, la mare i la germana li retiren tots els mobles de la habitació, perquè van descobrir que la seva afició era moure's corrents. Açó pro...
Més informació

Charles Baudelaire "Embriageu-vos"

Charles Baudelaire "Embriageu-vos" Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".       ...
Més informació