Hamlet, Escena I, Acte V



Hamlet gravedigger; Escena I, Acte V.



Elsinore: un cementiri.

HAMLET
No són fets de pell de xai, els pergamins?

 HORACI
Sí, milord, i també d'altres animals.

 HAMLET
Doncs són ben animals els que posen les seves garanties sobre pells d'animals. Vull parlar amb aquest home: amic, de qui és aquesta tomba?

 ENTERRAMORTS 1
Meva, senyor. [Cantant]
Obriu-me un pou dins l'argila
per a un hoste ple de dol.
HAMLET
Sí, deu ser teva, ja que t'hi has posat a dins.

 ENTERRAMORTS 1
Vós en sou fora, i per això no és vostra. Pel que fa a mi, no m'hi he ficat a dins; però és meva.

 HAMLET
Dir que no t'hi has ficat a dins, però que és teva, és una mentida. Les tombes són per als morts i no per als vius. Has dit una mentida.

 ENTERRAMORTS 1
Però és una mentida de vius, senyor, que salta d'un viu a un altre: de mi a vós.

HAMLET
Per a quin home la caves?

 ENTERRAMORTS 1
Per cap home, senyor.

 HAMLET
Per quina dona, doncs?

 ENTERRAMORTS 1
Tampoc per cap dona.

HAMLET
Doncs, qui hi ha d'anar enterrat?

 ENTERRAMORTS 1
Una que era una dona, senyor; però que ara, descansi en pau, ja no ho és.

 HAMLET
Quina retòrica que té, aquest canalla. Haurem de parlar amb molta exactitud, si no volem que les ambigüitats ens destrueixin. Valga'm Déu, Horaci! Ja fa tres anys que ho noto: la nostra època s'ha tornat tan sofisticada que la punta dels peus del pagès trepitja els talons del cortesà i li arriba a rebentar els penellons. Des de quan fas d'enterramorts?

 ENTERRAMORTS 1
De tots els dies de l'any; n'hi vaig posar el dia que el nostre rei difunt, Hamlet, va guanyar la batalla a Fortimbràs.

 HAMLET
Quant fa, d'això?

 ENTERRAMORTS 1
No ho sabeu? Qualsevol ximple us ho podria dir: va ser el mateix dia que va néixer el jove Hamlet, que s'ha tornat boig i han enviat a Anglaterra.

 HAMLET
Redéu, i per què l'ha enviat a Anglaterra?

 ENTERRAMORTS 1
Doncs perquè estava boig. Allà recuperarà el seny, i, si no ho fa, és igual.

 HAMLET
Per què?

 ENTERRAMORTS 1
Allà no se n'adonarà ningú: tothom és boig com ell.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

exmples d'estil indirecte lliure

Exemples d'estil indirecte lliure Tenim com a exemple la segona part del capítol 10 de Madame Bovary -Narrador omniscient: És aquell narrador que sap tot sobre el personatge, el que pensa, el que vol... Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros.  Tenim algunes frases subratllades, en aquest cas es pot tractar d'una metèfora o una comparació quan parla de les gallines  -Estil indirecte lliure: És la reproducció d'un diàleg o dirscurs dit per una persona de manera que aparegui integrat dins del text. S'utilitza per citar les para...
Més informació

Resum de kafka,

Imatge
Resum de  "La Metamorfosi" En el primer capítol, kafka fa una introducció del llibre dient que es desperta com un insecte. El protagonista és Geore, un treballador de una fàbrica que manté a la seua família amb el seu diners. Al despertar un dia, de matí es troba com un insecte, el primer que intenta fer es moure's, però no va poder alçar-se, quan l'aconsegueix li dona una sorpresa el seu encarregat, aleshores George va corrent cap a la seua habitació i es troba amb els pares, el seu pare li obliga a tancar-se a la habitació. Després,  George és abandonat per la sua família, però manté una petita relació amb la germana, Grete, que li dóna de menjar, però aquesta rebutja el cos de Gregor. El pare, comença a odiar-lo, però las germana i la mare encar tenen una mica de pietat, ja que eren de la mateixa família. En una neteja, la mare i la germana li retiren tots els mobles de la habitació, perquè van descobrir que la seva afició era moure's corrents. Açó pro...
Més informació

Charles Baudelaire "Embriageu-vos"

Charles Baudelaire "Embriageu-vos" Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".       ...
Més informació