Hamlet. Acte III Escena II
Acte III Escena II
A Hamlet li encanta el teatre, però ara està més pendent de la reacció dels espectadors que de la representació. Explica per què.
Vol saber si qui és l'assassí de son pare representant l'obra i mirar el rei per a saber si hi havia sigut ell.
li demanà ajuda a Oràci per a comprovar la seva cara.
Elsinore: el castell.
HAMLET
Què us sembla aquesta obra, senyora?
REINA
Em sembla que la dama fa un excés de promeses.
HAMLET
Ah, però ja les complirà.
REI
Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?
HAMLET
No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.
REI
Quin títol té, aquesta obra?
HAMLET
La ratera.
Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a
Viena. El duc es diu Gonzago, i la seva dona, Baptista. De seguida ho
veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra
Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que
prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.
Entra Llucià
Aquest és un tal Llucià, parent del rei.
OFÈLIA
Feu molt bé el paper del cor, milord.
HAMLET
Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.
OFÈLIA
Sou molt agut, milord, molt agut.
HAMLET
Et podria costar algun gemec, si m'esmolessis la punta.
OFÈLIA
Encara millor, i en un cert sentit, pitjor.
HAMLET
Millor i pitjor, com en el matrimoni. Comença, assassí! Redéu, deixa de fer ganyotes i comença. Au, vinga, el corb que gralla ja demana venjança!
LLUCIÀ
Pensaments negres, mans capacitades,
metzina expeditiva, moment apropiat;
ningú no em veu: bona oportunitat.
Tu, beuratge podrit d'herbes plegades
amb l'anatema d'Hècate, a la nit;
beuratge tres vegades maleït,
d'una màgia inherent, i verinós,
i també tres vegades perillós,
usurpa ara mateix la vida que respira.
Vessa el verí a l'orella del rei.
HAMLET
Et podria costar algun gemec, si m'esmolessis la punta.
OFÈLIA
Encara millor, i en un cert sentit, pitjor.
HAMLET
Millor i pitjor, com en el matrimoni. Comença, assassí! Redéu, deixa de fer ganyotes i comença. Au, vinga, el corb que gralla ja demana venjança!
LLUCIÀ
Pensaments negres, mans capacitades,
metzina expeditiva, moment apropiat;
ningú no em veu: bona oportunitat.
Tu, beuratge podrit d'herbes plegades
amb l'anatema d'Hècate, a la nit;
beuratge tres vegades maleït,
d'una màgia inherent, i verinós,
i també tres vegades perillós,
usurpa ara mateix la vida que respira.
Vessa el verí a l'orella del rei.
HAMLET
L'enverina
al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es
conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com
l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.
OFÈLIA
El rei s'ha alçat!
HAMLET
Com! Espantat per un foc sense bales?
REINA
Com us trobeu, milord?
POLONI
Suspeneu la funció!
REI
Porteu-me la llum. Marxeu!
POLONI
Llum, llum, llum!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada