Acte I escena I Hamlet
Acte I escena I, Hamlet.
L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?
Ho fa amb un ambient tot obscur, amb poques decoracions i amb l'actor movent-se d'un lloc a l'altre de l'habitació parlant assoles, i pareix que és real perquè l'espectre no li respón.
També perquè Horaci diu que tremole, Shakespeare fa que en la inteligència de Horaci fa que siga real, per ultim, Horaci està tremolant per la por que aquest li causa.
Entren Bernat i Francesc.
BERNAT
Qui s'acosta?
FRANCESC
No, contesteu-me a mi. Atureu-vos. Qui sou?
BERNAT
Visca el rei!
FRANCESC
Bernat?
BERNAT
El mateix.
FRANCESC
Has arribat molt puntual.
BERNAT
És mitja nit en punt. Vés a dormir, Francesc.
FRANCESC
Gràcies per arribar: fa un fred que talla,
i tinc el cor malalt.
BERNAT
Què? Tranquil·la, la guàrdia?
FRANCESC
No es mouen ni les rates.
BERNAT
Doncs, bona nit. Si pel camí
trobes Marcel i Horaci, els meus companys de guàrdia,
digue'ls-hi que s'afanyin.
Entren Horaci i Marcel.
FRANCESC
Em sembla que ja els sento. Alto! Qui sou?
HORACI
Amics d'aquesta terra.
MARCEL
Súbdits lleials del rei de Dinamarca.
FRANCESC
Que tingueu bona nit.
MARCEL
Que et vagi bé, soldat.
Qui et relleva?
FRANCESC
Bernat es queda en el meu lloc.
Adéu i bona nit.
Surt.
MARCEL
Què tal, Bernat?
BERNAT
Com! Ja ha arribat Horaci?
HORACI
Només un tros.
BERNAT
Horaci, benvingut. Benvingut, bon Marcel.
HORACI
I allò, què? S'ha tornat a aparèixer, aquesta nit?
BERNAT
Jo no he vist res.
MARCEL
Horaci diu que és fantasia nostra;
i, pel que fa a l'espectre, que nosaltres
hem vist dues vegades, no s'ho creu.
És per això que l'hem portat aquí
a vigilar tots els minuts d'aquesta nit,
perquè, si ressorgís l'aparició,
ell pogués creure els nostres ulls, i li parlés.
HORACI
Bah, bah, segur que ja no torna.
BERNAT
Seu un moment,
i una vegada més t'assaltarem l'orella,
per més que estigui tan fortificada
contra el que hem vist les dues nits passades.
HORACI
Au, doncs, seuré i escoltaré
tot el que em vulguis dir.
BERNAT
L'última nit,
quan l'estrella a l'oest de la Polar
feia el seu curs il·luminant el cel,
on ara brilla tant, Marcel i jo mateix,
quan tocava la una...
Entra l'espectre
MARCEL
Calleu, calleu! Ja ha tornat a venir!
BERNAT
En la mateixa forma del rei mort.
MARCEL
Tu que has estudiat, Horaci, parla-hi.
BERNAT
No trobes que és igual que el rei?
Fixa-t'hi ara, Horaci.
HORACI
S'hi assembla molt. Tremolo
de sorpresa i d'espant.
BERNAT
Potser vol que hi parlem.
MARCEL
Fes-li alguna pregunta, Horaci.
HORACI
Qui ets tu, que envaeixes aquesta hora de la nit
i usurpes la figura noble i valerosa
amb què la sepultada majestat de Dinamarca
solia caminar? Parla'm, en nom del cel.
MARCEL
S'ha ofès.
BERNAT
Mireu, se'n va majestuosament.
HORACI
Queda't i parla. Et conjuro a parlar!
Surt l'espectre.
MARCEL
No et pot dir res. Ja se n'ha anat.
BERNAT
Què, Horaci?
T'has tornat pàl·lid, i tremoles.
Te n'adones, que no era fantasia?
Què en penses, ara?
HORACI
Juro per Déu que, sense el testimoni
sensible i veritable dels meus ulls,
no m'ho hauria cregut.
També perquè Horaci diu que tremole, Shakespeare fa que en la inteligència de Horaci fa que siga real, per ultim, Horaci està tremolant per la por que aquest li causa.
Entren Bernat i Francesc.
BERNAT
Qui s'acosta?
FRANCESC
No, contesteu-me a mi. Atureu-vos. Qui sou?
BERNAT
Visca el rei!
FRANCESC
Bernat?
BERNAT
El mateix.
FRANCESC
Has arribat molt puntual.
BERNAT
És mitja nit en punt. Vés a dormir, Francesc.
FRANCESC
Gràcies per arribar: fa un fred que talla,
i tinc el cor malalt.
BERNAT
Què? Tranquil·la, la guàrdia?
FRANCESC
No es mouen ni les rates.
BERNAT
Doncs, bona nit. Si pel camí
trobes Marcel i Horaci, els meus companys de guàrdia,
digue'ls-hi que s'afanyin.
Entren Horaci i Marcel.
FRANCESC
Em sembla que ja els sento. Alto! Qui sou?
HORACI
Amics d'aquesta terra.
MARCEL
Súbdits lleials del rei de Dinamarca.
FRANCESC
Que tingueu bona nit.
MARCEL
Que et vagi bé, soldat.
Qui et relleva?
FRANCESC
Bernat es queda en el meu lloc.
Adéu i bona nit.
Surt.
MARCEL
Què tal, Bernat?
BERNAT
Com! Ja ha arribat Horaci?
HORACI
Només un tros.
BERNAT
Horaci, benvingut. Benvingut, bon Marcel.
HORACI
I allò, què? S'ha tornat a aparèixer, aquesta nit?
BERNAT
Jo no he vist res.
MARCEL
Horaci diu que és fantasia nostra;
i, pel que fa a l'espectre, que nosaltres
hem vist dues vegades, no s'ho creu.
És per això que l'hem portat aquí
a vigilar tots els minuts d'aquesta nit,
perquè, si ressorgís l'aparició,
ell pogués creure els nostres ulls, i li parlés.
HORACI
Bah, bah, segur que ja no torna.
BERNAT
Seu un moment,
i una vegada més t'assaltarem l'orella,
per més que estigui tan fortificada
contra el que hem vist les dues nits passades.
HORACI
Au, doncs, seuré i escoltaré
tot el que em vulguis dir.
BERNAT
L'última nit,
quan l'estrella a l'oest de la Polar
feia el seu curs il·luminant el cel,
on ara brilla tant, Marcel i jo mateix,
quan tocava la una...
Entra l'espectre
MARCEL
Calleu, calleu! Ja ha tornat a venir!
BERNAT
En la mateixa forma del rei mort.
MARCEL
Tu que has estudiat, Horaci, parla-hi.
BERNAT
No trobes que és igual que el rei?
Fixa-t'hi ara, Horaci.
HORACI
S'hi assembla molt. Tremolo
de sorpresa i d'espant.
BERNAT
Potser vol que hi parlem.
MARCEL
Fes-li alguna pregunta, Horaci.
HORACI
Qui ets tu, que envaeixes aquesta hora de la nit
i usurpes la figura noble i valerosa
amb què la sepultada majestat de Dinamarca
solia caminar? Parla'm, en nom del cel.
MARCEL
S'ha ofès.
BERNAT
Mireu, se'n va majestuosament.
HORACI
Queda't i parla. Et conjuro a parlar!
Surt l'espectre.
MARCEL
No et pot dir res. Ja se n'ha anat.
BERNAT
Què, Horaci?
T'has tornat pàl·lid, i tremoles.
Te n'adones, que no era fantasia?
Què en penses, ara?
HORACI
Juro per Déu que, sense el testimoni
sensible i veritable dels meus ulls,
no m'ho hauria cregut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada